BEN SENZILL: MEMÒRIES

BEN SENZILL: MEMÒRIES arrepleguen en un sol volum les quatre parts de les «Memòries d'anar per casa" (el meu segle XX)», amb lleugeres modificacions sintàctiques, gramaticals, i afegits que li passaren desapercebuts a l’autor,així com la rectificació d’alguns errors trobats desprès de successives i atentes lectures. S’han dividit en dos apartats: La PART PRIMERA (?-1969) tracta dels antecedents familiars (contats o viscuts directament per l’autor), de la infància, adolescència i joventut, i del període que comprès Preu (Curs Preuniversitari) fins que acabà la llicenciatura de Medicina. La PART SEGONA (1969-1999) narra el temps que exercí de metge rural, metge hospitalari, i l’activitat en l’Ajuntament de Sueca (exercint un any d’Alcalde—el primer de la democràcia--i setze de Regidor).

Les Memòries, doncs, arrepleguen la quasi totalitat del Segle XX. Per dir-ho més exactament, des del primer quart de segle (al parlar dels antecedents familiars més directes) fins que acaba l’última legislatura democràtica local del segle (1995-1999)

No es fa referència als jocs i veïns del Carrer Patilots i del Barri de la Milagrosa, on l’autor passà la infància i l’adolescència; tampoc diu res sobre les escoles a les que va assistir de menut i de jove: Unió Cristiana i Centre Politècnic. Si algú té interès ho trobarà en el llibre RELATS DE LA SUECA DELS ANYS 50.

He de fer constar el meu agraïment als amics Ramón Navarro Bonet (prologuista dels llibres «Relats de la Sueca dels anys 50», i «Reflexions parcials»); Xavier Paniagua (autor del pròleg a la segona part de les «Memòries d’anar per casa»); Josep Blay responsable del de la quarta part; i Joan Matoses (amb el que vaig «patir» i compartir militància en l’Agrupació Local del PCPV-PCE), que m’ha servit d’estímul per tirar endavant l’obra i haver-me ajudat en matisar alguns records «confusos» de l’època de la nostra militància.

Menció especial mereix TERE, perquè sense la seua paciència, col·laboració lectora, maquetació i «perseguidora de faltes gramaticals», més d’una vegada ho haguera enviat tot «a fer la...». Com que el lector no es mereix que jo siga maleducat diré millor que : «ho haguera enviat tot a fer punyetes o allà on brama la tonyina».

Si de la lectura se’n treu alguna cosa de profit em consideraré agraït i pagat perquè voldria significar que l’esforç no ha estat en va.

J. Lloret