MEMÒRIES (El meu segle XX). Volum II (1969-1999)

El Volum II de les «Memòries. El meu segle XX» arreplega amb lleugeres modificacions la 3ª i 4ª part de les «Memòries d’anar per casa». Compren un període de 30 anys, de 1969, any en que l’autor acaba la llicenciatura de Medicina, a 1999 en que, desprès de 5 legislatures consecutives, deixa la política municipal activa de Sueca.

La 1ª part tracta de l’activitat desenvolupada durant el primer quinquenni (1969-1974) dividit en tres capítols:

1) De la Llicenciatura al CIR de Rabassa (període de finals de Juny a finals de Desembre de 1969).

2) De metge rural a metge d’Hospital (De Gener de 1970 a Desembre de 1971).

3) Entre l’Hospital i Sueca (Gener de 1972-finals d’estiu de 1974). S’hi afegeixen els records de l’autor referents al temps que passà en Bejís.

La 2ª part compren l’últim quart del Segle XX (1974-1999) i està dedicada a «unes dones especials (Kàtia, Melània i Lina) i a una singular (Sueca)». Du per subtítol: «25 anys de Medicina i política pràctica». El prologa l’amic i periodista Josep Blay, bon coneixedor de l’activitat política, social i cultural suecana d’aquest període. Consta de quatre capítols:

1.-Els estius en el Socarrat. L’activitat professional i la situació política general entre el discurs del 12 de Febrer (1974) i la legalització del PCE (1977).

2.-L’ambient polític a Sueca a partir del discurs del 12 de Febrer fins a les primeres eleccions generals legislatives al Parlament espanyol (1974-1979).

3.-Els records de l’autor durant «Les primeres eleccions democràtiques municipals subratllant el període inèdit, dificultós i conflictiu (maig 1979-maig 1980) que va patir l’Ajuntament de Sueca.

4.- Analitza les «Conseqüències d’una dimissió(1980), El període d’interregne (1980-1983) en que l’autor està fora de l’Ajuntament, i el treball realitzat durant les Quatre legislatures que va estar de Regidor (1983-1999)».

Un període de 30 anys, en que els últims 25 del segle XX, l’autor, a Sueca, política i socialment, realitzà un paper significatiu. La seua passió i vocació de servei públic que va dedicar al seu poble li comportà incomprensions i disgusts, però també moltes satisfaccions de les que se sent orgullós. S’esforçà, de manera honesta i digna, cometent errors involuntaris però també bastants encerts, convençut que millorar la superestructura dels seus conciutadans, des d’una òptica d’esquerres, era, i és, una eina imprescindible per produir un canvi beneficiós, i substancial, per a les classes populars i transformar aquesta societat en altra més social, més tolerant, menys opressora i econòmicament més justa. Dit en una paraula: una societat més lliure.