Memòries d'anar per casa. 4ª Part (1974-1999)

La quarta part de les «Memòries d’anar per casa. Últim quart del segle XX: 25 anys de Medicina i política pràctica», s’inicia amb una introducció al «franquisme agonitzant» per entendre millor el context en que es desenvolupa aquesta part de les memòries. El llibre, més extens del que inicialment tenia previst, al que acompanya un pròleg de Josep Blay, va dedicat a «unes dones especials, i a una singular», referint-se a les nores de l’autor (Kàtia, Melània i Lina) i al poble on va nàixer, Sueca (com a «dona» singular). Està estructurat en quatre capítols:

El primer tracta dels records de «Els estius en el Socarrat. L’activitat professional i del discurs del 12 de Febrer a la legalització del PCE».

El segon descriu «L’ambient polític que es viu a Sueca a partir del discurs del 12 de Febrer de 1974 a les primeres eleccions generals legislatives al Parlament espanyol, 1979».

El tercer narra els records de l’autor durant «Les primeres eleccions democràtiques municipals subratllant el període inèdit, dificultós i conflictiu (1979-1980) que va patir la gestió municipal de l’Ajuntament de Sueca.

El quart, comenta i analitza les «Conseqüències d’una dimissió(1980), així com El període d’interregne (1980-1983), en que està fora de l’Ajuntament, i el treball realitzat durant les Quatre legislatures que va estar de Regidor (1983-1999)».

Un període de 25 anys, els últims del segle XX, en que l’autor, a Sueca, política i socialment, realitzà un paper significatiu. La seua passió i vocació de servei públic que va dedicar al seu poble li comportà incomprensions i disgusts, però també moltes satisfaccions de les que se sent orgullós. S’esforçà, de manera honesta i digna, cometent errors involuntaris però també bastants encerts, convençut que millorar la superestructura dels seus conciutadans, des d’una òptica d’esquerres, era, i és, una eina imprescindible per produir un canvi beneficiós, i substancial, per a les classes populars, perquè si no es promouen criteris ideològics, imprescindibles per reduir la influència supraestructural de la classe dominant, serà impossible transformar aquesta societat en altra més social, més tolerant, menys opressora, econòmicament més justa. Dit en una paraula: més lliure.