Laberints

Una proposta agosarada

Darrere el títol de Laberints s’amaga una proposta agosarada: recollir en un sol volum més de deu anys d’escriptura amb tot el risc que això implica.

Risc per l’autor, en Vicenç Ambrós i Besa, que s’enfronta al seu passat en forma de contes, doncs en cada un d’ells trobarà les idees i emocions que van portar-lo a escriure’l i que ara podrien fer-li creure que hauria d’haver deixat en l’oblit segons quina història o, potser, explicar-la d’una altra manera.

Risc pel lector, que espera trobar l’autor polit i endreçat de El llac de les ànimes i Des de la mort amb amor, farcit de misteris i crims per resoldre. Per contra, hi trobarà un autor jove que avança amb els relats en un procés constant d’aprenentatge.

És en aquest punt que descobrim que el guanyador en aquesta aventura és el lector, doncs, si bé hi ha una diferència estilística remarcable entre Paraules eternes (escrit el 1999) i Per tot plegat, moltes gràcies! (del 2014), també hi trobem la presència d’aquells trets que tant ens agraden en l’obra de Vicenç Ambrós i Besa: el gust per la intriga, deixant per les darreres paraules la resolució de la història encara que no estiguem davant d’un cas policíac; el llenguatge ric i proper, tant de la terra; la mort com a extensió natural de la vida; els interessos socials, per la natura i la convivència, de vegades tan complicats; les iaies, divertides i eixelebrades, presència vital de les darreres obres.

Veure com un autor creix amb els anys és una experiència enriquidora que, sovint, fem llegint tots els seus llibres, cosa que exigeix temps i no sempre estem per la feina. Però en aquest cas se’ns ofereix l’oportunitat de veure aquesta evolució en poc més de trenta contes gairebé tots ells premiats en diferents certàmens. Com deixar escapar una oportunitat així?

Clar que, el triomf del llibre també és per l’autor. Tants anys de feina, exigint-se a un mateix el millor, ha donat per resultat uns relats forts, vitals, divertits, emocionants, com els que ocupen el darrer tram del llibre i que ens omplen d’optimisme vers el futur i les properes obres.

Anem, doncs, a endinsar-se en els laberints dels relats que són també laberints de la memòria. Anem a gaudir de l’aventura de descobrir com un escriptor es poleix a ell mateix i en treu el millor. Passem pàgina i deixem-nos emportar per la màgia de les paraules.

David Gómez Simó

Desembre de 2014