Pròleg
A laltre costat de la pell, però a quin. La pell és lúltima part del cos i alhora la primera. Ens protegeix de les inclemències de fora, tot deixant que per ella traspuïn fins i tot aquells sentiments que duem amagats tan endins.
Tenim a les mans un llibre que ja comença captivant-nos amb un tÃtol suggeridor. Per què a quin altre costat de la pell viatjarem en endinsar-nos per les seves pÃgines Penetrarem a dins del nostre propi jo, o deixarem que el jo daltri ens acariciï la pell
Seria absurd pretendre amagar-vos-ho, tot dient-vos que ja ho descobrireu amb la lectura, perquè el tÃtol de la primera part De pell enfora, ja delata que el de la segona serà De pell endins.
Full rere full, serà molta la poesia que ens pessigollejarà els sentits venint de fora, com tanta la que ens rajarà de dins fins que no podrem per més que deixar-la brollar a flor de pell.
Aquesta nostra pell de lector, quedarà primer xopa democions produïdes pel gotim constant, rÃtmic i suau duna pluja de mots, per acabar amarada de la suor destil·lada per aquells versos dinterioritzats sentiments.
Sempre he cregut que els pròlegs no han de ser llargs, perquè, en ser-ho, impacienten al lector, que el que vol no és altra cosa que llegir allò que li vol dir lautor. Autor que en aquest cas haurem de pluralitzar, ja que com diuen elles, les autores, és un llibre escrit a quatre mans.
Lart dencadenar lletres que tenen tant lAnna com la Montse, em sembla que a hores dara ja és prou reconegut. Per separat fan poesia; juntes la fan en majúscules.
I si bé acabo de dir que ho faria curt, encara he dafegir un últim apunt. Amb aquest llibre no sols gaudireu dels ver-sos que conté; també ho fareu de les imatges que els acompanyen. Reproduccions de quadres de lamic, tant de les autores com meu, Joan Pasqual. LlÃstima que el llibre sigui en blanc i negre, perquè ell és un mestre en el domini dels colors. Tot i aixà no us serà difÃcil acolorir-les amb la imaginació, ja que a la portada hi teniu una bona mostra, doncs, també és dell.
Lacompliment dun desig acostuma a ser sempre una incògnita, menys en casos com el dara, en què tinc la certesa que veuré acomplert el meu.
Un desig, gaudiu del llibre que teniu a les mans.
Ferran Planell