Presoner de la terra

Pròleg

 

Benvinguts al món de la poesia. Si teniu aquest llibre a les mans, esteu de sort, ja que de la m den Roger Núñez fareu un viatge des dels laberints interiors de la consciència fins a les galxies i més enll. Dos mons interconnectats per portes i finestres que ens permeten entreveure lun des de laltre i cercar respostes a les més íntimes preguntes de lexistència.

Magradaria destacar-vos aquells poemes que, al meu entendre, són la clau principal daquest viatge. Amb Medito, el poeta ens mostra com obre una daquestes portes que us comentava en el primer pargraf del pròleg, així ens diu de forma magistral:

Desperto, la porta est oberta

i salto plenament al buit

profundament porpra i silenciós.

Magistral des del seu començament, ja que ens planta un despertar cap en dins, curiós i tan ben portat que et convida a la  reflexió, una de les grans missions de la poesia, sens dubte.

I, és clar, aquest viatge interior no acostuma a ser un viatge fcil i sovint, crec, és més una necessitat que un simple caprici. Una necessitat de retrobar-se, de desfilar boires, de trencar foscors... i vet aquí que ens trobem al Roger convertit en caçador, la seva presa, la foscor. Amb Caçar la nit, el poeta ens porta de cacera contra una presa ben esmunyedissa:

Crec que lhe ferit

i que després ha sofert

i que mha oblidat mil cops.

Tanmateix, és clar, que aquests viatges tenen la seva recompensa quan de cop i volta un troba la línia de lEquilibri i decideix viure la vida arriscant, assaborint-la amb Els cinc sentits:

Aleshores vam paladejar

suaus esferes

de continents verges

i mars daigua ensucrada

fins a descobrir gemegant

el camí dels cinc sentits.

I és llavors que el poeta descobreix la bellesa, lamor, la natura, la música i semociona i canta una Cançó damor mentre lluita contra el temps:

¡Canteu la cançó

de lamor etern!

Tot plegat, com us deia, és una contínua descoberta que en Roger plasma en els seus poemes amb un estil propi, amb versos curts i plens de significat, que sentrellacen els uns amb els altres omplint-se de sentit. Afegiu-li un vocabulari acurat i tindreu poesia a dojo: una Explosió, una Ignició, un Amor Salvatge, un Doll de llum i fins i tot un Piano concerto del gran Mozart:

ja que sens escapa la vida

que sigui una autèntica bogeria.

Ja ho sabeu doncs, benvolguts lectors, no deixeu perdre locasió de gaudir de la poesia amb tots els sentits.

Com va dir Leonardo da Vinci: La pintura és poesia muda; la poesia, pintura cega.

 

Joan Abellaneda i Fernndez