L'irascible desig

Lirascible desig i la meva escriptura

 

Aquest poemari tracta sobre els desitjos, allò que volem aconseguir, que anhelem, però que sovint i per la raó que sigui no assolim. Lestimada, leros, la ptria, la natura, la quotidianitat, el taciturn, un objecte, un pensament, versa sobre tot això, amb molt de sentiment. És un tòtem de poemes que diuen molt de mi, però daltres són imaginats, són idees que em vénen mentre llegeixo o escolto els evangelis, una conversa, un programa cultural i rpidament les anoto, ja sigui en un paper que tinc a m, un bitllet de tren, en un missatge de mòbil, o bé que intento memoritzar, de vegades, daquí sorigina un poema, daltres no. Uns poemes els escric en un instant, daltres en dies, hores, setmanes o guardo la idea en un arxiu per a més endavant, reprendre-la. Hi ha molts pocs poemes que tinguin rima perquè a mi magrada fer vers lliure, tot i que no la defujo, però de vegades, si no és molt bona, et pot sortir un poema carrincló, per això per mi no és imprescindible per escriure en vers. Mencanta disposar de mxima llibertat.

Lirascible desig conté un seguit de poemes que han estat escrits a cavall de les terres del Segri i les del Vallès Occidental. La primera perquè és la meva terra i la segona perquè és on de fa uns anys treballo. És un poemari del qual em sento molt satisfet. Vaig revisar-lo un i altre cop, i fins i tot vaig presentar en algun que altre concurs poètic, sense massa sort. Tanmateix, penso que vaig aconseguir plasmar la idea que tenia a la ment i cap a on volia portar el poemari, donar-li una mxima compleció, indiferentment que fos o no premiat i lesforç que hi vaig posar és plausible.

La temtica dels poemes és molt planera, minspiro en el meu entorn proper, paisatge, amistats, temps, pensades del moment, reflexions, la literatura. Per exemple, quan camino pel carrer observo o rumio alguna cosa, llavors, mil·lumino i daquí pot veure la llum algun poema o simplement res, una afanyosa meditació. Quan els escric sento satisfacció, em fascina plasmar les idees al paper, sense cap més intenció que assaborir-los i poder gaudir-los més duna vegada. Encara men recordo quan els escrivia primer en fulls, petites llibretes o en la meva vella mquina Olivetti i refeia un i altre cop aquell full amb el poema perquè no em satisfeia el seu resultat final. Aquí estan els meus orígens com a poeta. Sempre mha omplert jugar i enriquir-me amb els mots. És per aquesta raó que magrada escriure, mencanta la literatura, el cinema, la música, el teatre, la pintura, i quan tinc idees escric sobre tot això, fitant un quadre, una pel·lícula o llegint, ja sem retroalimenta la ment. Simplement, mapassiona.

De tant en tant, menllepoleix revisar els poemes que escrivia ara ja fa uns anys, alguns sense data de caducitat, suportant bé el pas del temps, em diverteixo, els guardo amb nostlgia i molta estimació, són el meu petit tresor, allí estan, per a la història, per a qui els desitgi o si més no, en un precís moment els necessiti.

Des daquí vull agrair la gran tasca editorial que fa Lo Cntich, grcies altre cop.

 

 

Josep Maria Corretger i Olivart