Logos Amphíbolos

Pròleg

 

La ciència-ficció és un gènere especulatiu que narra possibles esdeveniments en un marc imaginari, la versemblança del qual es fonamenta en els camps de les ciències físiques, naturals i socials.

Sovint es diu que la ciència-ficció va lligada als avenços tècnics que releguen lhome a ser un subjecte agent i pacient alhora de tot allò que sha aconseguit científicament i tecnològica. Com a gènere literari, però, la ciència-ficció ocupa des de finals del segle XIX i tot el XX un lloc preeminent en la narrativa en què el relat ens situa en un futur més o menys lluny i en llocs que poden ser propers o fins i tot endinsar-nos en mons desconeguts, que poden estar situats en el nostre planeta o en un altre, fins i tot fora de la nostra galxia.

Hem de partir, però, don surt aquesta denominació que engloba tot aquest gènere. Hugo Germsback va encunyar lexpressió ciència-ficció lany 1926 a lincorporar-la a la portada de la revista de narrativa especulativa Amazing.

No és que anteriorment no hi haguessin obres la temtica de les quals en són un clar referent, hi ha crítics que la situen ja en la mitologia grega, per exemple el mite de Dèdal, constructor desttues que es movien com robots, o en el segle XVIII la història del Baró de Münchaussen. És en el segle XIX en què els avenços tècnics, com ara el tren, meravellen i esporugueixen lhome que sorgeix la primera obra que es considera de ciència-ficció, encara que llavors no tingués aquesta denominació, es tracta de Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley on lhome demiürg és incapaç de fer una obra que sassembli a la divina.

A finals del XIX, però, les obres de Jules Verne i de Wells fascinen al lector perquè els atrau el desconegut, allò que fins i tot els pot embasardir. És a dir, la ciència subjacent passa a ser motiu dinquietud o de preocupació per allò que no coneix a ser una font daventures i de descobriments, com el cas de Verne.

La creació de mons ideals, de paradisos és per als filòsofs i pensadors una de les fites importants; així podríem tenir com a precursor, al segle XVI, Thomas More amb la seva obra Utopia que va ser font dinspiració a finals del segle XIX dautors com Wells i tot el XX dautors com A. Huxley, Asimov, R. Bradbury, G. Orwell, A. C. Clark... sense deixar a un costat W. Gibson autor de Neuromancer i un dels precursors del subgènere ciberpunk junt amb Philip K. Dick, autor de la novel·la Els androides que fou duta al cinema amb el títol de Blade runner en què el paradís no és un altre que la Terra convertida en lloc asfixiant, a vegades, ple déssers marginals. És una distòpia postindustrial.

I és que tots els avenços tecnològics del segle XX convergeixen en literatura que es desvia de la ciència per abastar la tecnologia més avançada en què lhome lluitar per ser-ne el centre per damunt de personatges robotitzats creats per ell. Lhome demiürg, creador de Prometeus, en futurs no gaire llunyans o molt llunyans que tenen com escenari la terra, encara no ha acabat.

És el cinema, però, qui sha encarregat de visualitzar aquests relats amb pel·lícules que van des de les grans obres literries del gènere fins a la trilogia de Matrix, escrita pels germans Wachowski per al cinema, o els Terminator, Dune... El poder visual del cinema, després la televisió i, per últim, internet, és a dir la telecomunicació, han estat els grans difusors daquest gènere que ha creat adeptes arreu del nostre planeta.

Però, per sintetitzar, per què aquestes narracions i/o pel·lícules Què pretenen Què amaguen, a part dentretenir i/o angoixar al lector o espectador

En la majoria dautors hi ha com a tema principal, a part duna fascinació per la tecnologia i/o la ciència i una preocupació pel medi ambient, una dosi de crítica social, sense que cap característica nexclogui laltra. Així en el recull que avui ens ocupa LOGOS AMPHÍBOLOS, lautora fa daquests temes la base en la qual desenvolupa les seves històries on també la intenció dentretenir el lector mitjançant aventures es fa ben palesa.

Emmarcats en societats futures Montserrat Lloret en tres contes del recull: Futur imperfecte, 2169 i Operació futur fa una crítica social, concretament al poder polític desproveït de tot tipus dètica i moral.

Futur imperfecte, el conte que obre el recull, el primer que lautora va escriure i el més llarg de tots; transcorre en futur molt lluny. Lescenari és una part de la Terra que, en un futur més immediat, haurien dominat uns científics anomenats Homo zenit que, a poc a poc, deixen pas a uns altres completament diferents des del punt de vista ètic i moral: Aviat, però, va aparèixer el trfic dinfluències i el favoritisme, passant a engrandir el grup nombrosos individus dintel·ligència més que dubtosa, però amb suficient malicia i habilitat per disfressar llurs mancances. Aquests, van aprofitar-se dels coneixements dels anteriors per organitzar un món a la seva mida. [...] Si volem definir els Homo zenit resultants, direm que la corrupció, lamoralitat i legocentrisme era la seva mxima... Aquesta era la nova raça que ara dominaria la Terra.

Aquest escenari, que, en part, ens remetria a Un món feliç, dAldous Huxley, en què la societat alta dels Alfa subdivideix la resta fins a arribar als Omega; també en fa de la resta esclaus perquè els treu la capacitat de pensar, de recordar. En un mot els robotitza, els cosifica, al contrari del personatge de Jo, robot dAsimov que passa ser de robot a assimilar la humanitat a causa duna tara de fabricació. En el conte Futur imperfecte el personatge comença a sentir-se i a rebel·lar-se quan la memòria dóna senyals de vida fins que troba éssers com ell i plegats poden emprendre una lluita contra el poder: I, a nosaltres, ens tocar la tasca de regenerar la civilització a fi que en un futur pròxim, la llibertat deixi de ser una utopia.

Com veiem lautora dóna al seu personatge autonomia a causa del record i lemoció. Perquè ambdues coses són importants per recuperar el passat, rebel·lar-se contra el present i acarar el futur.

En 2169 lespai és una ciutat del satèl·lit Europa, el més gran del planeta Júpiter. En una atmosfera asfixiant, com el duna pel·lícula basada en la literatura ciberpunk, en què la biblioteca és el lloc preferit dun personatge femení desencantat i amb curiositat; descobrirem, a través de la lectura que aquest personatge fa dun antic volum; la provinença dels seus avantpassats: la Terra. Un planeta en què les classes dominants gaudien de tots els drets i privilegis, mentre que la resta eren dividits per castes al servei de la preeminent i tenien totes les crregues. Un personatge, requerit per un altre daquesta elit que sustenta el poder, ser lencarregat, com abans dell van ser altres, de colonitzar aquest satèl·lit a canvi dun favor: Em dic Tess fa ella. Jo seré lafortunada de rebre la teva esperma.

En Operació futur, laltre conte, la crítica social es basa que en nom de la ciència una societat malda per la consecució duna raça única amb la finalitat daconseguir individus de gran resistència, tant per adaptar-se a canvis de nivell extern com per afrontar de manera adequada els interns; això comportava esdevenir immune a les malalties i disposar dun alt nivell dintel·ligència emocional.

Les característiques físiques també han de ser úniques per a tots, ara bé els individus, els gens dels quals es resisteixen al canvi, acaben essent perseguits per a ser exterminats. Alguns que formen part de la mateixa família aconsegueixen fugir fins que arriben a formar una comunitat lliure, lluny daquesta societat opressiva.

Híbrids és el primer de dos contes que tracta del medi ambient, concretament del Forat de la Capa dOzó que sha trobat al Pol Sud.

Científics darreu del món exposen les seves teories per explicar-ne les causes, com per exemple: ... el fet de malmetre la natura, com succeïa des de feia tant temps, sobretot a partir del desenvolupament industrial, la tallada sistemtica darbres, la construcció massiva dedificis impersonals que passaven a crear grans ciutats artificials, superpoblades i malsanes... Proliferaven gran quantitat de projectes que, amb lexcusa de millorar el benestar dels éssers humans, tan sols servien per enriquir a uns quants, malbaratant els recursos naturals del planeta, ja tan malmès i agredit.

Amb la qual cosa una nova generació destudiosos del medi ambient es posen dacord per remeiar la situació que és la causant de catstrofes naturals i malalties incurables per a la humanitat. Veient que tot el que es fa per pal·liar les tanta adversitat resulta insuficient, una jove científica catalana, basant-se en la premissa que ...tan sols ens cal aprendre a adaptar-nos a la vida que la Terra ens marca i trobar la manera de sumar-nos al ritme universal. No tot ha de girar al nostre voltant, sinó tot el contrari. Portem massa temps creient-nos el centre de tot i... què som nosaltres.

Proposa la creació dun ésser adaptat al medi mitjançant empelts danimals de pell forta i resistent capaços de resistir qualsevol embat natural i genètic.

Duna banda, lautora, coneixedora de les teories de Darwin de ladaptació de lésser al medi, on sobreviu el més fort de lespècie; ens en fa una clara exposició. De laltra: lhome no és el centre de lunivers, sinó que en viu i ha de viure-hi. Potser lhome no ha de ser un ésser amb semblança de Déu, sinó que, com el Frankenstein de Shelley, es proposa crear-ne un altre de diferent. No a imatge i semblança dun ésser dèbil que mor de malalties que no pot curar, sinó un ésser elaborat per alteracions genètiques, a partir dempelts danimals forts i resistents als canvis, a la matriu de diverses dones fins a transformar la raça humana, de fer-la resistent al medi.

Altra vegada sorgeix el demiürg capaç de crear lésser perfecte: el nou Prometeu de debò, amb permís ara de M. Shelley.

Un altre conte en què el medi ambient és el tema és Quan el Sol dorm. Aquesta narració semmarca en una Tortosa distòpica en què la població lluita per sobreviure després duna hecatombe que sha produït segons tres teories. Lúltima és la que un científic tortosí va elaborar. Com que ningú se lhavia escoltat va fugir dels cercles universitaris delit on es movia i es refugi, aïllant-se de tot i tothom, a la Suda per aprofundir encara més en la seva teoria. La néta ser lencarregada de reivindicar la memòria de lavi.

Totes aquestes narracions tenen un tema subjacent, però, i és comprensible i deduïble què, o millor dit qui és el futur duna societat Els infants. Així, doncs, per a Montserrat Lloret la infantesa, la seva educació és important perquè una de les preguntes que cal fer-nos és quina societat deixarem a les generacions futures als nostres fills i filles, als nostres néts i nétes

Per això un dels subtemes daquests quatre contes és la infantesa.

Si a Futur imperfecte els nens són criats en granges on creixen com animalets. Ens comencen a domesticar de ben petits, però no ens fan els rentats de cervell, ni les programacions fins que no som més grans. Per ser exactes, fins que no hem procreat dos o tres cops, segons convingui als dominadors, en funció de si necessiten més o menys m dobra. Arribat el moment, ens porten als laboratoris on hem de passar per diversos processos; en 2169 una societat preeminent que viu lliure i, aparentment sense preocupació no pot procrear perquè lesperma masculina no serveix. Per continuar el seu lloc de privilegi en una Terra dominada necessita generacions futures que puguin perpetuar el seu lloc de privilegi.

En ambdós casos lautora, per boca dels seus personatges, proposa una educació lliure basada en lamor i la llibertat de lindividu.

Operació futur i Híbrids, saconsegueix un individu fort però en el primer sopta per lexclusió i, potser, lextermini de qui no segueix les pautes marcades pel govern i en el segon és una fortalesa física que supera la humanitat tal com la coneixien.

No tots els contes del recull són tan reivindicatius, nhi ha tres prou diferenciats.

Les boques de lAvern és una narració daventures que se situa entre La Garrotxa i el Pla de lEstany entre que beu de les fonts de Verne en Viatge al centre de la Terra i La mquina del Temps de Wells. Així una parella cau en un forat on troben éssers de pell translúcida, com els moloks de Wells, que són, però, pacífics i acollidors amb els nouvinguts. El conte acaba amb la sortida dun dels protagonistes al llac de Banyoles després de trenta anys.

Computadora universal és una narració de temtica molt actual: el protagonista és un element de la informtica que lautora lantropomorfitza fins a emmalaltir-lo, sanar-lo i integrar-lo a la xarxa perquè faci la funció per la qual ha estat creat.

Transmutació és lúltim títol del recull i el més entranyable lestada de lésser al claustre matern, les seves sensacions i la sortida amb la posterior trobada amb els éssers que lestimaran i ha de trobar-se agombolat. Per la manera de narrar-lo és un conte amb una gran dosi de poesia.

Cal tenir en compte que lestil, la manera de narrar és important en aquests relats perquè les descripcions dels llocs i situacions introdueixen el lector on vol lautora:

Entro a la biblioteca, disposada a llegir quelcom que em distregui. No puc acostumar-me al fred que fa a fora i encara que puc anar a centres esportius on disposem de piscines daigua calenta, que emergeix de les profunditats de loce [...] Els nostres edificis shan pogut construir grcies al moviment que es va produir fa milers danys a les dorsals oceniques. Van elevar-se terrenys rocallosos i ara són el nostre sòl. De fet, aquest fenomen, encara passa avui en dia i noves illes es van formant constantment. Nosaltres vivim a les zones més antigues, on ja no hi ha tant perill que es produeixin les erupcions magmtiques provinents de les capes més internes.

 ... Encara recordaven la primera vegada que els hi van portar a través dels túnels, fins a arribar a lentrada [...] un esvoranc ple darbres i plantes de diferents classes i tonalitats, de formes recargolades que sallargaven fins a tapar un forat per on sintuïa hi havia dhaver el cel. Laigua regalimava pels cantons anant a parar al centre, on hi havia un petit llac [...] Laigua era tèbia i reconfortant. Van tenir la sensació de reviure i recuperar tot loxigen que enyoraven. Cada dia hi anaven una estona.

En aquest domini de la descripció Montserrat Lloret també ens deixa ben clar la seva informació sobre temes científics:

... All treballen amb la producció i distribució del krill, un crustaci molt abundant a la zona antrtica i que sha descobert com aliment important per a lésser hum, ja que a més daportar proteïnes, oligoelements, minerals i greixos beneficiosos per a lorganisme, sha comprovat que té una acció protectora enfront de certes malalties. Actualment ja se nha implantat el consum amb molts bons resultats.

Com podem adonar-nos, lautora del recull, a més de ser una admiradora del gènere, també escriu relats segons els cnons més rigorosos i és que la ciència-ficció incita a lescriptura i com podran comprovar també a la lectura, ja que des del primer conte no podran deixar de llegir Logos amphíbolos.

 

Glòria Calafell

Sant Feliu de Guíxols, 2013