Mirada endins

Pròleg

La literatura posseeix aspectes mgics o com a mínim atzarosos. Podríem consensuar que l'atzar juga un paper destacat en el moment que envoltats de milers d'obres ens trobem davant d'un llibre en singular. El fet d'acaronar un exemplar amb els nostres dits transforma aquell volum en un exemplar únic.

L'atzar, en qualsevol cas, demana entrada per a conformar part de l'univers literari, sobretot pel moment tecnològic que vivim. En aquesta línia ens recorda que a finals de la dècada dels noranta i començament de segle XXI, és a dir abans d'ahir, la literatura d'autor experimenta una revolució sense precedents grcies als entorns virtuals. Uns entorns que a poc a poc van prenent força en tots els mbits de la vida quotidiana i de manera específica obren una porta de sortida a l'escriptura qualitativa que en l'antic món editorial, del nostre país petit, hauria roms en un calaix. El món amagat de les lletres daurades troba, així, un sòl adobat on instal·lar-se i reproduir-se, de manera que els blocs i les plataformes virtuals comencen a expandir-se aplegant composicions originals qualitatives i bons lectors d'autors fins aleshores desconeguts.

En aquest context, a començament del segle XXI, Pilar Campmany, fins aleshores mestra de catal, tècnica del Consorci per a la Normalització Lingüística i examinadora de la Junta Permanent de Catal, es jubilava i tro­bava, de bon grat, el temps per a dedicar-se a les seves dues grans aficions: la pintura i lescriptura. Lescola Massana i lAssociació dAquarel·listes aporten a la part filològica de lautora el colorisme i paisatgisme tan metafòric com al·legòric que acostumen per una banda a bastir les seves composicions literries, i per laltra, demostren un estil genuí i definit amb el qual identifiquem la seva particular forma dexpressió.

Pilar Campmany escriu articles d'opinió, poemes i edita il·lustracions a la revista digital de literatura, art i cultura «Lo Cntich»; ofereix contes, relats curts, propostes didctiques de la llengua, a la pgina digital de «Relats en catal»; i tanmateix sempre és present en els espais literaris costumistes, en cursos i concursos literaris presencials dels ateneus, biblioteques de la diputació o centres culturals. La part tècnica unida a la creativitat d'aquesta autora comporta reconeixements immediats en forma de premis literaris com ara el 2n premi de Poesia al districte de Nou Barris, el 1r premi de Narració a l'Associació Set Plomes de Mollet, el 1r premi de Narració al concurs Crea el teu conte de Caixa Catalunya, el 1r premi de Poesia a l'Hospital de dia de Mollet, finalista al Concurs de Narrativa per a dones Àrtemis de Collblanc i finalista de Narració al Concurs Víctor Mora de l'Escala; els quals li permeten al començament editar en format llibre, en coautoria, títols com «Poemes i narracions breus de Nou Barris»; «Barcelona t'estimo»; «Criatures fantstiques»; «Tensant el vers»; «Les estrelles»; «Garbuix de contes»; «Llibertat»; «L'estimem perquè és la nostra!»; «Contes daigua»; ... Tanmateix, era qüestió de temps que arribés el primer llibre en solitari de Campmany, el qual es presenta amb el títol Mirada endins, denominació que identifica langle des del qual sha gestat aquest volum poeticopictòric.

Mirada endins ofereix poemes, haikus i dibuixos intimistes de manera particular i original: el jo poètic/pictòric de Campmany acostuma a respondre a un paper secundari per interactuar amb elements de la natura que serigeixen protagonistes. Un protagonisme metafòric que acostuma a assenyalar la temtica principal del poema amb lexcel·lència amb què un mirall mostra, al rostre, el pas del temps:

Plora la tardor...

dels arbres davallen llgrimes

que el temps ha pintat amb ptina dor [...]

[Ptines dor]

Fins i tot i en certs moments el lector sent el plaer de la degustació:

Camino inventant quimeres

Senders amb grocs de ginesta

I ocres de pa tendre amb mel [...]

[Fent camí]

Mirada endins ens permet gaudir conjuntament de les dues passions de Pilar Campmany. Per una banda ens ofereix una lectura poètica que es transforma en un viatge entre els colors, les aromes, les textures i les imatges de la natura amb temtiques tan subjectives com lamor, la nostlgia, la il·lusió... Es tracta duns sentiments intimistes que traslladen el lector a lapartat del record i a la sensació o realitat dun temps que passa inexorable mentre es continua la lluita del dia a dia per a conservar lesperança pel dem. En qualsevol cas, Pilar Campmany se serveix dels sentits i sentiments que lenvolten a diari per a reflexionar sobre lalegria, el dolor, les frustracions i en definitiva tot un repertori de situacions quotidianes que ordena i mimetitza amb estètica literria.

Malgrat que a la introducció la temtica de latzar hagi pres una nota de protagonisme, podem convenir que la poètica de Pilar Campmany ens mostra aquesta autora com una enamorada de la tècnica i dels recursos literaris: ens trobem davant duna autora curosa amb el ritme intrínsec dels versos que alhora vetlla per oferir una tonalitat harmònica a cadascuna de les seves composicions. Finalment, els dibuixos que acompanyen els poemes, en tinta xinesa, a banda dornamentar els poemes i haikus que conformen el volum, ens conviden a entrar en limaginari de lautora i en definitiva a apropar-nos més a la subjectivitat que envolta la seva veu lírica.

La literatura posseeix aspectes mgics o com a mínim atzarosos, en qualsevol cas hores dara ens trobem davant duns poemes i haikus que ofereixen esperança i il·lusió; veus de tolerncia i veritat no absoluta, sinó relativa, que ens transporten directament a les nostres vivències i experiències personals, ens atrapen dintre el text i acabem associant-nos amb el contingut fins esdevenir un sol cos. Que latzar acompanyi Mirada Endins a moltes mans que labracin entre els seus dits; a moltes lectures plaents; fins molt lluny; a moltes llengües i molts anys.

 

Elvira Compte