L'arquer

Fer mecànica i artesania dels blancs, dels arcs i de les sagetes abans d'arrelar a la sang i al desig esdevé el periple que l'autor ens proposa a L'Arquer. L'arquer som nosaltres, la sageta, el nostre braç intencionat, suspès, esperant l'abraçada, el blanc, els altres, i la sang, la sang dels altres escampant-se vers nosaltres, el sentiment que fa possible que tot aquest mecanisme amorós es posi en dansa i converteixi tot el que hi ha en les nostres vides en un desig, en el desig antic i llunyà d'estimar i d'ésser correspost. I tot això esdevé un somni. I a aquest somni poètic encara s'hi teixeix un altre somni, aquest de segona generació: el d'una amant etèria, omnipresent, virginal i tanmateix visceral, que esdevé una ombra en totes les històries d'amor certes, gens mecàniques. L'ombra/amant planejant damunt la sang del sentiment farà que aquesta sigui molt més vermella i lleial.

Amb poemes sentits en català i traduïts al castellà, l'autor ens proposa visualitzar el moviment que adopta l'amor entre els cossos. Entre qualsevol de nosaltres quan nosaltres som, tant se val, artesans d'amor o destinataris d'aquell amor artes... o no tant.

/

Hacer mecánica y artesanía de los blancos, de los arcos y de las saetas antes de arraigar en la sangre y en el deseo es el periplo del que el autor nos habla en El Arquero. El arquero somos nosotros; la saeta, nuestro brazo intencionado alzado, suspendido, esperando el abrazo, el blanco, los otros; y la sangre, la sangre de los otros derramándose hacia nosotros, el sentimiento que hace posible que toda ese mecanismo amoroso se ponga en funcionamiento y convierta todo lo que hay en nuestras vidas en un deseo, en el deseo antiguo y lejano de amar y de ser correspondido. Y todo esto se convierte en un sueño. Y a este sueño poético aún se le teje otro sueño, éste de segunda generación: el de una amante etérea, omnipresente, virginal y asimismo visceral, que se convierte en una sombra en todas las historias de amor ciertas, nada mecánicas. La sombra/amante planeando sobre la sangre del sentimiento hará que ésta resulte mucho más roja y leal.

Con poemas sentidos en catalán y traducidos al castellano, el autor nos propone visualizar el movimiento que adopta el amor en medio de los cuerpos. En medio de cualquiera de nosotros cuando nosotros somos, tanto da, artesanos de amor o destinatarios de aquel amor artesano o no tanto.