Esta web, cuyo responsable es Bubok Publishing, s.l., utiliza cookies (pequeños archivos de información que se guardan en su navegador), tanto propias como de terceros, para el funcionamiento de la web (necesarias), analíticas (análisis anónimo de su navegación en el sitio web) y de redes sociales (para que pueda interactuar con ellas). Puede consultar nuestra política de cookies. Puede aceptar las cookies, rechazarlas, configurarlas o ver más información pulsando en el botón correspondiente.
AceptarRechazarConfiguración y más información

Isabel Barriel Martínez

Vaig néixer a Barcelona, a mitjan segle XX. Si calculeu la meva edat, pensareu que ja soc una mica grandeta. Però jo em sento jove encara perquè tinc moltes coses per aprendre i alhora ganes de fer-ho. Soc curiosa, gens tafanera i, amb el pas del temps, m'he convertit en una mestra xerraire. De petita m'agradava fer els deures que em posaven a l'escola i resoldre els problemes de Matemàtiques sense fer les operacions a la llibreta. Vaig guanyar un concurs de redacció a quart de Batxillerat. És l'únic premi literari que he guanyat!

Tota la meva vida he anat a l'Escola. De nena era alumna. Durant quatre dècades, he estat professora. I ara, quan em conviden a fer-ho, passejo per les aules...

Vaig estudiar Magisteri. Després em vaig llicenciar en Psicologia.

A la dècada dels noranta –el segle passat–, ja treballant al cicle inicial de l'escola pública Tresfonts de Barcelona escrivia poemes pels meus alumnes, perquè observava que eren una eina excel·lent per comunicar idees i intercanviar sensacions amb ells; sovint fèiem el treball conjunt, i ens ho passàvem bé buscant rimes i versos amb ritme. A banda, em resultava més fàcil escriure un poema de Nadal o de la tardor que buscar-lo a un llibre (en aquella època no teníem internet i era farragós buscar coses; ara, amb el Google, és tot més fàcil). Posteriorment, he anat penjant als blogs el material poètic elaborat que no he perdut. I clar, he anat ampliant la producció. Ara, escriure poemes se m'ha convertit en una necessitat (com menjar i beure) i alhora en una font de satisfacció personal.

M'agrada: viatjar, anar a buscar bolets, fer senderisme, passejar per jardins i boscos, llegir de tot, veure cinema, anar al teatre, fer ikebana, escoltar música i menjar albercocs.

No m'agrada: ballar, la gent cursi, practicar esports de risc, anar de compres, matinar.

Crec que l'art i l'humor ens poden ajudar molt a mantenir el tipus amb dignitat a aquest complicat món en què ens ha tocat viure. La poesia permet desenvolupar una manifestació artística només amb llapis i paper, no cal un espai especial, no cal un temps predeterminat. (Jo us confessaré que necessito un ordinador o el mòbil, però és una qüestió personal).